Singularidades toponímicas de las islas Pitiusas. La mediterraneidad de un paisaje insular a través de los nombres geográficos

Autores/as

DOI:

https://doi.org/10.14198/INGEO.19650

Palabras clave:

Toponimia, clasificación, geografía, paisaje, islas Pitiusas, Ibiza, Formentera.

Resumen

Este trabajo supone la continuidad en una línea de investigación iniciada en su aplicación a la isla de Menorca cuyo principal objetivo es constatar como el análisis de la toponimia constituye una importante fuente de información geográfica y en la que durante los últimos años se ha producido un importante auge en su estudio y producción científica. A partir del análisis cualitativo y cuantitativo del mayor corpus toponímico sobre el conjunto de las islas Pitiusas (Ibiza y Formentera) se constata el cumplimiento de los principios de transparencia y de significación territorial con los que se describen las características generales y las singularidades del paisaje y el espacio geográfico. La clasificación y sistematización de los nombres de lugar y sus genéricos más frecuentes y genuinos permiten ahondar en los rasgos más específicos y representativos de unas islas mediterráneas con una marcada identidad histórica y cultural. Es por ello que tanto la metodología como los resultados aquí obtenidos se ofrecen como modelo y contribución al avance de la geografía como ciencia innovadora en el aprovechamiento de la toponimia como herramienta del conocimiento territorial.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Aguiló, C. (1986). Primera aproximació a la toponímia d’es Vedrà i es Vedranell. Estudis Baleàrics, 20, 53-62.

Aguiló, C. (1987). Mapa toponímic dels illots de les Pitiüses. Inca: Direcció General de Cultura. Conselleria de Cultura del Govern Balear-Universitat de les Illes Balears.

Aguiló, C. (1989). Mostra toponímica del litoral de les Pitiüses (I i II). El Mirall, 25, 20-25. 26, 26-30.

Aguiló, C. (1990). Dos glosats sobre l’illa des Vedrà. Notes a l’entorn de la seva toponímia. El Mirall, 34, 71-74.

Aguiló, C. (1993a). Els reculls exhaustius de toponímia a les illes Balears i Pitiüses. Butlletí Interior Societat d’Onomàstica, LIII, 143-147.

Aguiló, C. (1993b). Breus comentaris sobre el nom de s’Illa de Casteví. Eivissa, 23, 14-15.

Arroyo, F. (2010). Creciente interés geográfico por la toponímia. Estudios Geográficos, LXXI(268), 299-309. https://doi.org/10.3989/estgeogr.0600

Caldentey, J., Grimalt, M. y Ordinas, A. (2006). El paisatge vitícola actual i històric de Mallorca a través de la toponímia. En XVIII Jornada d’Antroponímia i Toponímia (2005) (pp. 63-70). Universitat de les Illes Balears.

Castelló, J. (1963). La toponimia de Ibiza y Formentera. Boletín de la Cámara de Comercio, Industria y Navegación, 639, 71-85.

Fernández Álvarez, R., Gómez-Gonçalves, A. y Luengo Ungidos Correo, M. Á. (2019). Aprendiendo a interpretar el territorio: estudio de la fitotoponimia en la provincia de Salamanca. Boletín de la Asociación de Geógrafos Españoles, 82, 2816, 1-33. http://dx.doi.org/10.21138/bage.2816

Grimalt, M., Ordinas, A. y Caldentey, J. (2009). El paisatge vegetal de Menorca a través de la fitotoponímia. Documents d’Anàlisi Geogràfica, 55, 93-115. Recuperado de https://www.raco.cat/index.php/DocumentsAnalisi/article/view/171751

Gordillo, J. L. (1981). Sobre la toponimia formenterera. Formentera, Historia de una isla. Valencia: Ed. Albatros.

King, R. (1993). The Geographical Fascination of Islands. In D.G. Lockhart, D. Drakakis-Smith, & J.A. Schembri, (Eds.), The Development process in Small Islands State. (pp. 13-37). London: Routledge.

Macabich, I. (1966a). Toponimia Románica. En Historia de Ibiza (4 vol), (I, pp. 74-83). Palma de Mallorca: Ed. Daedalus.

Macabich, I. (1966b). Etimologías. En Historia de Ibiza, (4 vol), (I, p. 83). Palma de Mallorca: Ed. Daedalus.

Macabich, I. (1966c). ¿Es la cueva dels Cuyeram o des Cuiram?. En Historia de Ibiza, (4 vol), (I, pp. 138-139). Palma de Mallorca: Ed. Daedalus.

Macabich, I. (1966d). Origen del vocablo “venda”. En Historia de Ibiza, (4 vol), (IV, pp. 398-401). Palma de Mallorca: Ed. Daedalus.

Macabich, I. (1966e). Etimología de Bisalba. En Historia de Ibiza, (4 vol), (IV, p. 394). Palma de Mallorca: Ed. Daedalus.

Macabich, I. (1966f). Sobre Espalmador, Espardell, Espartar. En Historia de Ibiza, (4 vol), (IV, pp. 409-410) Palma de Mallorca: Ed. Daedalus.

Macabich, I. (1966g). Etimología de Feixes. En Historia de Ibiza, (4 vol), (IV, pp. 411-412). Palma de Mallorca: Ed. Daedalus.

Macabich, I. (1966h). Ibiza de Ebusus o estéril en fenicio, un disparate. En Historia de Ibiza, (4 vol), (IV, pp. 418-419). Palma de Mallorca: Ed. Daedalus.

Macabich, I. (1966i). Término o voz «so» significado de campo o propiedad rústica. En Historia de Ibiza, (4 vol), (IV, pp. 417-428). Palma de Mallorca: Ed. Daedalus.

Marí, I. (1979). Toponímia bàsica de les Pitiüses. Cap a la normalització dels noms de lloc. Lluc, 685, 15-16.

Marí, J. (1991). Supervivència de noms dels segles XIII-XIV: Portmany. Eivissa, 19-20, 33-37.

Martínez, S. y Epalza, M. de (1987). Sobre la arabización de los nombres de las Islas Baleares: Maiorica, Minorica, Ebusa-Ebisa, Furmentera-Formentera. En V Jornades d’Estudis històrics locals (pp. 173-179). Palma de Mallorca.

Martínez de Pisón, E. (2010). Valores e identidades. En E. Martínez de Pisón y N.Ortega Cantero (Eds.), El paisaje: valores e identidades (pp. 11-45). Madrid: Ediciones de la Universidad Autónoma de Madrid.

Mateu, J.F. (2000). Vicenç M. Rosselló i la toponomàstica valenciana. En Estudis de Toponímia Valenciana (pp. 1-9). Valencia: Ed. Denes.

Moreu Rey, E. (1982). Els nostres noms de lloc. Palma de Mallorca: Ed. Moll.

Ordinas, A. (1994). Malnomenació a l’antropotoponímia pitiüsa. Una aproximació al cas de Formentera. Butlletí Interior de la Societat d’Onomàstica, LIX, 85-90.

Ordinas, A. (1998). Cartografia i toponimia. Col. Ciències Socials a les Illes Balears. Bibliografia bàsica, 1. Conselleria d’Educació, Cultura i Esports del Govern Balear.

Ordinas, A. y Binimelis, J. (2013). La caracterización del paisaje de Menorca a través de la toponimia. Investigaciones Geográficas, (60), 155-169. https://doi.org/10.14198/INGEO2013.60.09

Ordinas, A. y Binimelis, J. (2020). Sacando los colores al paisaje. La cromotoponimia de las islas Baleares. Disparidades. Revista de Antropología, 75(1), 1-16. https://doi.org/10.3989/dra.2020.012

Picornell, C. (1982). La nova toponímia de les Illes Balears. Una aportació als topònims sorgits arrel del turismo. Societat d’Onomàstica. Butlletí Interior, X, 86-100.

Poveda, A. (1984). Sobre los distritos, las explotaciones y la toponimia clánica de Yabisa (Eivissa). Estudios Árabes, 1.

Ribes, E. (1986). Es Vedrà: a la recerca d’una etimologia. Es Vedrà i es Vedranell, 36, 7-9.

Ribes, E. (1991). Beniformiga i les Formigues. Diario de Ibiza, 25/08 y 1/09, Eivissa.

Ribes, E. (1992a). Noms de lloc. Toponímia de les Pitiüses. Ibiza: Ed. Can Sifre. (Col.lecció Arxipèlag; 2).

Ribes, E. (1992b). L’Illa d’Encalders: el curiós origen d’un topònim eivissenc. Eivissa, 22, 44-47.

Ribes, E. (1992c). L’Illot de l’Ora. El Pitiús 1993. Ibiza: Institut d’Estudis Eivissencs.

Ribes, E. (1993a). Alguns noms de les cavitats a la roca en la toponímia eivissenca. Eivissa, 23, 32-35.

Ribes, E. (1993b). Sobre l’etimologia del Vedrà. Eivissa, 24, 35-37.

Ribes, E. (1993c). Els genèrics en la toponímia de Formentera. En El Pitiús 1994 (pp. 45-47). Ibiza.

Ribes, E. (1993d). La toponímia de la costa de Sant Joan de Labritja. Ibiza: Edicions Can Sifre.

Ribes, E. (1995). La toponímia de la costa de Sant Antoni de Portmany. Palma: Institut d’Estudis Baleàrics.

Ribes, E. (2006). La toponímia costanera del municipi d’Eivissa. Ibiza: Mediterrània-Eivissa.

Riesco, P. (2010). Nombres en el paisaje: la toponímia, Fuente de conocimiento y aprecio del territorio. Cuadernos Geográficos, 46(2010-1), 7-34. https://doi.org/10.30827/cuadgeo.v46i0.629

Torres, M. (1987). Aportació a la toponímia de les Pitiüses: es Broll de Buscastell i es Pla de Portmany. Eivissa, 17-18, 22-27.

Torres, M. (1995). Toponímia i escola: una proposta didàctica. Eivissa, 26, 20-23.

Tort, J. (2001). La toponímia com a camp de coneixement interdisciplinari. Algunes bases teòriques i epistemològiques per a l’estudi dels noms de lloc. Scripta Nova, 86. Recuperado de http://www.ub.edu/geocrit/sn-86.htm

Tort, J. (2003). A propòsit de la relació entre toponímia i geografia: el principi de ‘significativitat territorial’. En E. Casanova y L.R. Valero (Eds.), XXIX Col·loqui de la Societat d’Onomàstica (pp. 675-688). Teulada: Ed. Denes.

Villangomez, M. (1969). Sobre el nom de la ciutat més antiga de les Illes (Eivissa). Lluc, 134.

Villangomez, M. (1977a). Sobre Cap Nunó i dos noms més. Uc, setmanari d’informació general. 13, 34.

Villangomez, M. (1977b). Mapes i topònims: Ses Salines. Uc, setmanari d’informació general. 11, 32.

Descargas

Estadísticas

Estadísticas en RUA

Publicado

26-01-2022

Cómo citar

Ordinas Garau, A., & Binimelis Sebastián, J. (2022). Singularidades toponímicas de las islas Pitiusas. La mediterraneidad de un paisaje insular a través de los nombres geográficos. Investigaciones Geográficas, (77), 303–321. https://doi.org/10.14198/INGEO.19650